Ha passat un any des de la darrera vegada que vaig escriure, però no em tingueu en compte que hagi trigat tant. Tinc una (o potser dues) guerres que anar lluitant i un Principat per consolidar. Tinc un lloctinent que se'm desmadra si em despisto, un cadell que creu que és ell qui em pot donar ordres a mi, un mestre que em te mig segrestada i uns subdits que solament miren pels seus interessos. Fa temps que passo la meitat del dia desperta; creia que un vampir no podia sentir aquest cansament. Pero he fet força feina en aquest temps...

La darrera cosa que vaig escriure va ser sobre Sir Gilles. Evidentment, mai no va tornar. I, evidentment, els llops van aconseguir que els expliqués unes quantes coses. Poc després de la seva desaparició, van incendiar l'Elisi. Ara ja està reconstruit. De tota manera, al haver-nos enterat de que l'havien fet presoner gràcies al seu macabre regal, ens ho varem sospitar i no ens van poder trobar a dins.

La guerra contraells ha anat seguint. No hi ha hagut més baixes pel nostre cantó, i poques pel seu. Crec, de fet, que seguiex havent més o menys la mateixa quantitat de llops que al principi. Serà llarg, serà el teló de fons de les nostres nits.

Si més no, com a mínim ara com ara em puc alegrar de que no s'ha tornat a detectar cap caçador de monstres a la zona. O potser no... espero que no s'hagin detectat perquè no n'hi ha.

Però si volem parlar de coses alegres, parlem del Carnaval. La gent no sap exactament què va passar, però em sembla que aquest Carnaval acabarà essent més famos que el de Rio. No recordo si ho havia comentat, les fades l'han fet seu. Es el seu preu per haver passat el missatge a l'Armand.

D'una altra banda, he començat a establir el que crec que necessito per tenir un mínim de seguretat. Ja vaig dir que vaig convertir en ghouls a l'alcalde i al cap dels mossos d'esquadra, a part d'un parell de mossos i el segurata de l'ajuntament. També he fet el mateix amb els delegats de dues oficines bancàries. A més, Geoffrey s'ha posat a la meva disposició. A canvi, tinc accés a la fortuna de Sir Gilles (que poc a poc va passant a les meves mans). Amb això puc controlar l'ajuntament i la policia i puc fer les gestions que em convinguin per moure diners sense problemes. També hi ha quatre gossos pastors que s'alimenten de la meva sang i ens protegeixen quan brilla el sol.

Ja que parlem de diners, he començat a posar en marxa el projecte del parc d'atraccions. De moment és poc més que unes quantes atraccions de fira que s'han quedat de forma permanent a la zona, però he creat una societat per impulsar-lo. Hi ha un gerent que té una certa participació en els beneficis i s'ocupa de tot; solament cal donar-li alguna indicació de tant en tant. Per cert, els faeries tenen descompte a l'entrada. També relacionat amb els diners, encara que no solament amb ells, he preparat una sèrie d'identitats falses sota les quals actuar i entre les que repartir els recursos. N'hi haurà un parell de dotzenes, de moment.

Però els diners han de servir per alguna cosa més que per aconseguir-ne més. Ara em proposo comprar tots els mitjans de comunicació de la zona per poder-los controlar. No puc controlar més coses a base de ghouls.

Canviant de tema, he anat veient a l'abominació. Es diu Sara, i va nèixer essent una lloba. El seu anhel més gran seria deixar de ser un vampir, poder tornar a còrrer amb els seus. Sembla que he aconseguit que em tingui una certa confiança, hem estat parlant regularment. Ella m'ha explicat coses dels que eren els seus i jo li he estat explicant coses dels qui ho són ara. No se si mai podrà ser feliç.

També us he de presentar Chang. Se poca cosa d'ell, però em fa por. Ës perillós. Ës un Tremere. Primer va ser un Tremere de la Camarilla, però en un moment donat es va passar al Sabbat enduent-se uns quants objectes (que no se què eren). Ara ja no disposa d'ells, però després de 120 anys en el Sabbat sembla que ha tingut algun problema i ara en fuig. M'ha demanat asil polític, i jo li he donat... més o menys. Ens ajudarà contra els llops. I si mai no queda més remei que dir als Tremere on és, primer l'avisaré. Per la resta... farà el què li semblarà, sempre respectant les Tradicions. Si més no, crec que les respectarà aparentment. Ha posat una tenda d'objectes orientals i es dedica a vendre sortilegis a la gent. També té un fumadero d'opi. I he sabut que, de tant en tant, hi ha mortals que entren a la seva tenda i no en tornen a sortir; però ara com ara no he pogut saber què en fa. Les fades el vigilen , però no s'acosten tant. I Sara va intentar mirar des de la Umbra, però ell la va veure i la va convidar a entrar, i quan ella va sentir que volia obeïr-lo, es va espantar tant que em va dir que mai més no s'acostaria a Chang (que, a més, fa molta pudor de Wyrm).

D'altra banda, el Sensei ens ha començat a ensenyar. Li dic Sensei perquè no hi ha hagut manera de saber el seu nom. No estic segura ni tant sols de que ell mateix el recordi. Un dia, al despertar-nos, estava amb nosaltres l'Arnau. El Sensei ens ensenya als tres, encara que mai no ens ha demanat la nostra opinio. En realitat, li agraeixo. Però també l'odio. Vol el nostre be, suposo (encara que sembla que no es per nosaltres, sinó per pagar un deute a Saulot); però és inhumà.

Recordo el dia que en despertar-me el Roger no hi era. Va trigar molt a tornar, i quan ho va fer, tenia una mirada estranya. Van passar molts dies abans no va recobrar una mica l'aire d'abans, però ha quedat una ombra en ell. Al final, em va explicar el què havia passat: es va despertar en un lloc estrany, però jo era al seu costat. I aleshores el vaig atacar, el vaig vèncer i me'n vaig riure. Sap que en realitat no era jo. Però...

També recordo el dia que jo estava treballant, de dia. Va aixecar-me la persiana. Amb prou feines vaig tenir temps de volcar la taula per protegir-me del sol, i vaig passar tot el dia allí a terra, darrera la taula, sense poder arribar enlloc... he d'estar sempre preparada per qualsevol cosa, ja ho se!

I recordo un altre dia. El Roger sempre acostumava a enfrontar-se al mestre. Fins que el mestre el va agafar i el va penjar pels peus. Vaig voler deslligar-lo, però no em va deixar. Em va dir que pensés què passaria si el Roger tractava així a algú altre del seu poder. Tenia raó, es clar... però em feia mal. Vaig asseure'm a terra, prop d'ell. No podia fer res més. El Sensei em va dir que me'n anés, que tornés quan hagués passat tot; però jo no podia. Havia d'estar allí al seu costat...

Va estar tres dies penjat. Primer amenaçava, després va començar a dir que la broma ja durava massa; al final va suplicar i dir que no ho tornaria a fer. Aleshores va ser quan el Sensei el va despenjar i el va renyar perquè m'ho havia fet passar malament a mi.

He de reconèixer que jo no m'hi enfronto sovint. Tinc una certa paciència, i se que portar-li la contrària és una causa perduda. Però de tant en tant no me'n puc estar de dir-li quatre fresques. No gaire sovint. Cada vegada que ho faig em pega... i fa mal. O sigui que solament li porto la contrària quan estic a punt de tornar-me boja. Quan estic a punt de tornar-me boja per culpa seva, vull dir. Si no, ho faria cada vegada que torno de l'Elisi de Barcelona. Però d'això encara no us en he parlat.

Sugoll ha començat a organitzar una sèrie de reunions pels prínceps de la rodalia (els que considera vasalls seus, suposo). M'agradaria no haver-hi d'anar. Corren tota mena de rumors. Els Tremere volien saber quin és el meu clan; jo els vaig contestar que donat que no he conegut mai el meu Sire, em podien considerar Caitiff. Aleshores em van proposar que els donés una mostra de sang per esbrinar quin era. Els vaig contestar que si devia alguna cosa a algun clan, era als Gangrel, el clan del meu mestre; que si volien em consideressin així. Els Gangrel, un cop van saber qui era aquest mestre m'han recolçat; o sigui que oficialment no soc Salubri sinó Gangrel. Però ningú no ho creu. Diuen que en realitat soc Ventrue, l'antiga amant del Príncep de Barcelona (Sugoll no, el que varem matar) i que he aconseguit mantenir una part del seu poder, sense voler-lo compartir amb el clan; i que per això els Ventrue i jo no estem en bones relacions. Diuen que en realitat soc Nosferatu (això no li perdono a ningú), que vaig sempre ofuscada i no soc més que un peó més de Sugoll. Diuen que vaig matar l'antic Príncep de Barcelona (clar que això és veritat). El que també fa còrrer rumors és que Sugoll no apareixi mai per les seves pròpies reunions. Van començar a dir que el problema era que era lleig fins i tot per a un Nosferatu. Vaig comentar que a mi, les vegades que l'havia vist, no li havia trobat gran diferència amb la resta. Aleshores van començar a dir que tenia por...

Fa poc, vaig rebre un missatge de Dominus, els Príncep de Sabadell (Malkavian) amb un dossier perquè em mirés un tema per a una reunió... solament que era un dia en el qual no se m'havia convocat a cap reunió. No sabia què pensar, si era que s'estaven reunint de tant en tant sense mi o si em volien fer anar a l'Elisi de Barcelona un dia en que no se m'esperava... finalment, vaig demanar a les fades que vigilessin si veien altres prínceps anar cap a l'Elisi el dia i l'hora assenyalades. Em van confirmar que si que hi anaven i vaig arrivar tant depressa com vaig poder. No va ser una gran entrada, vaig arribar tard... però Sugoll hi era, i no semblava gaire feliç de veure'm. En un moment donat vaig anar a saludar-lo, i tothom va parar l'orella per veure que li deia. Però jo solament volia que ell em veiés, i que sabés que estava allí i que no m'agrada que hi hagi tants Nosferatu de Barcelona a les meves clavegueres (d'això no us en he parlat encara). Si algú esperava alguna cosa més, va quedar desencantat, perquè jo no pretenia pas humiliar-lo ni res per l'estil. I encara que volgués fer-ho, no se si m'hi atreviria. Això si, vaig donar les gràcies a Dominus, i li vaig explicar que si no arriba a ser pel seu missatge no hauria pogut anar a la reunió, ja que casualment el missatge per convocar-me a mi a aquella precisa reunió es devia d'haver perdut. Em va contestar que ell havia tingut una mena de premonició de que podia haver passat alguna cosa així. El vaig convidar al proper Carnaval; la mirada li va brillar i em va dir si podia portar uns amics. Crec que me'n penediré... o potser no. Darrerament sempre crec que em penediré de qualsevol cosa que faci i impliqui altres vampirs.

Com el que li he demanat a Lidia. Li he demanat que intenti apropar-se a Chang, per vigilar-lo una mica. Ara sembla que ella acceptarà ser la seva aprenenta, però no se quin és el preu que haurà de pagar... amb Chang, tot té un preu.

Les fades em van avisar de que hi havia molts Nosferatu a les nostres clavagueres. Vaig trucar a Sugoll per comentar-li, ja que es tractava de gent del seu clan... i va passar de mi. En vaig capturar un i el varem interrogar el Roger, el Carles i jo. Va dir que era de Barcelona i que venia a veure de què es podia enterar, però va negar que l'enviés ningú. Vaig tornar a trucar per avisar que els enviava de tornada un ciutadà seu que havia vingut sense presentar-se com s'ha de fer. Ara en venen menys, però venen en grups de dos o tres i armats, alguns fins i tot amb llençaflames. D'una banda, he encarregat al Roger que comenci a installar un sistema de seguretat a les clavegueres. Te el pressupost que necessiti, i el permés que m'ha demanat per crear ghouls entre els mossos que patrullen les clavegueres. A més, un dia d'aquests anirem de cacera. Chang s'assegurarà de que el que cacem no estigui vinculat, i si no ho estan els vincularé jo. No se si a continuació els enviaré de tornada per dedicar-me a espiar jo a Barcelona o si els faré quedar perquè es dediquin al contraespionatge. He hagut de pagar a Chang amb sang d'un de nosaltres. Del Sergi, per ser exactes. Ell no se n'ha adonat (Chang m'ha proporcionat una mena de recipient segellat en el qual havia fet un cert ritual, solament he hagut d'aconseguir que l'agafés). Així haurà fet alguna cosa pel principat, que per iniciativa pròpia no farà mai res que no sigui solament per a ell.

I no solament han vingut vampirs. També els meus ghouls em van avisar de que la policia havia detingut a un captaire desfigurat amb una força extraordinària. Vaig sospitar que pogués ser un ghoul Nosferatu, de manera que el varem agafar i ens el varem endur per interrogar-lo... per torturar-lo. Va confessar després de no gaire estona, ens va dir que els seu domitor era un vampir de Barcelona, i ens va dir què era el que ell havia descobert. També ens va dir que encara no havia pogut passar aquesta informació... però no se si m'ho puc creure. Després ha mort. No hi havia altra opció. Sabia massa coses perilloses per a mi i per als meus ghouls, i per a tota la resta que depenen de mi. No tinc manera segura de retenir-lo, ni tinc clar què podria fer amb ell si ho faig. De tota manera, això m'ha fet pensar que he de preparar alguna mena de masmorra per poder empresonar a algú si en algun moment és necessari.