Després de cosa d'un any i mig d'una relativa calma (ho conto des del gran atac dels llops, no pas des de la darrera vegada que vaig escriure), han començat a passar coses. En aquests moments no se si el principat podrà sobreviure. Però comencem des del principi.

Tot anava segons una certa rutina: les reunions de l'Elisi, l'entrenament del mestre, controlar Carlos, intentar controlar el Roger, anar fent crèixer els negocis i el control sobre els mitjans de comunicació... consolidar el poder perquè arribés a ser suficient per oferir una certa seguretat al principat. Però un dia em vaig despertar mitja hora després de que es pongués el sol, enlloc de fer-ho tan bon punt s'amaga, i no estava al refugi, sinó al mig del carrer. El mateix va passar a la Lidia. Però va ser l'Arnau qui va desaparèixer durant més estona, per trobar-se que es despertava a Barcelona i ple de sang. Ho va considerar un problema i m'ho va comentar; i vaig decidir demanar ajut a Chang, encara sense saber quin seria el preu que ens demanaria. Però l'únic que ens va demanar va ser collaboració i secret.

Per Chang va ser evident que hi havia un cert domini màgic sobre l'Arnau. Ell podia fer un ritual per descobrir alguna cosa. Un ritual perillós, amb risc de mort. Volia que l'ajudessim en aquest ritual i que en guardessim el secret, però solament donaria els detalls als qui realment participessin.

Vaig convocar un areunió de tots (excepte Sara, mai no participaria en aquestes condicions en res organitzat per Chang) i els vaig exposar el tema. L'Armand va tenir por d'ajudar i Sergi i Carlos també es van excusar. La resta varem passar a una altra sala, on Chang havia preparat les seves coses. Hi havia un recipient al mig, i molts símbols cabalístics per tot arreu. Chang ens va situar convenientment. El paper del Roger era simplement d'espectador, la resta no sabiem el que haviem de fer. Va començar el ritual, entre d'altres coses es va fer un tall i va deixar que la seva sang rajés al recipient. Els altres el varem haver d'imitar (excepte el Roger). Al fianl del ritual va brollar un raig de llum del recipient i la sang va desaparèixer. Dins la llum, Roger va veure el rostre del qui controlava l'Arnau. Chang va marxar ràpidament i la resta el varem seguir uns moments més tard, per trobar-nos que el Carlos l'estava molestant acusant-lo d'haver-nos fet alguna cosa.

Varem anar a fer un retrat robot del rostre i el varem fer buscar per la policia com a criminal perillós. També les bandes (tant les controlades per Carlos com per l'arnau i el Roger) el van començar a buscar. Finalment, va ser la gent de Carlos que el va veure entrar en un edifici. Quan va sortir, el varem seguir fins a una esglèsia. Vaig fer muntar una vigilància tant de l'edifici com de l'esglèsia, i aviat va ser evident que a l'edifici no hi anava sovint (de fet, no se'l va tornar a veure per allí). Pocs dies després, al sortir de l'esglèsia el varem detenir (de fet, ho va fer la policia). Varem començar-lo a interrogar a comisaria, però ràpidament ens varen avisar de que hi havia un advocat amb una ordre judicial per treure'l d'allí. Varem sortir per la porta del darrera i el varem portar al meu refugi (aquell que solament li falta un retol lluminós a la porta que digui "refugi del príncep", ja que tothom el coneix). Anton va dir que s'encarregaria d'investigar el jutge que havia signat l'ordre (no se si us he presentat Anton. Es una mena de mafiós mig italià que vaig acceptar en el principat perquè era amic de la infància de Carlos. En aquells moments estava a prova). El varem interrogar, però l'home era dur i no li varem treure res. El varem deixar lligat amb la intenció de continuar a l'endemà. Però quans ens varem despertar, el varem trobar mort: s'havia alliberat de les cordes i havia intentat atacar-nos mentre dormiem, cosa la qual va fer actuar el Sensei.

En qualsevol cas, això trencava el control sobre l'Arnau i varem tenir un petit temps de descans. No se exactament en quin moment va ser que el Carlos es va enfadar després que el renyés en públic i va renunciar com a lloctinent. Gairebé me'n vaig alegrar, i vaig nomenar l'Arnau.En aquests dos mesos de descans va ser també quan vaig decidir-me a anar a veure els meus pares. Més hauria valgut no fer-ho. Vaig viatjar a Califòrnia pels camins de les fades i em vaig reunir amb ells durant una nit. Els havien convidat a Alemània poc després de que nosaltres matèssim el Príncep dient-los que tenien notícies sobre mi. Els van tractar be, però quan va començar la Guerra, els van fer fora. Van tornar i es van trobar que la seva fortuna s'havia esvait, que ells eren donats per morts, no van trobar ningú conegut... van haver de dormir pels camins. La salut del pare no ho va resistir. El poc que van poder recuperar va servir per pagar un hospital a EEUU on curessin la seva malaltia, ara la mare havia de fer feines... em vaig quedar encara una altra nit. Em va saber molt greu haver de dir-los que no podia quedar-me amb ells, que no sabia quan els podria tornar a veure... però era necessari. Aquella altra nit no vaig anar a veure'ls. Vaig arreglar les coses perquè poguessin viure en una casa millor, amb un jardí. He buscat una mena de dama de companyia per la mare, una noia que parli castellà i anglès i que sàpiga el suficient d'ordinadors com per poder mantenir amb els pares una certa correspondència per e-mail. També els he buscat una minyona i un jardiner, tots dos "hispanos". I ho he arreglat perquè tinguin tot el que puguin necessitar, si més no tot el que sigui material. No els puc tornar la nena que jo era, no puc viure amb ells. Els he parlat del Roger, els he dit que era el meu marit, que m'havia casat... però tampoc no els podré donar mai el net que els agradaria. Si més no, no els en puc donar un que sigui de veritat, tinc alguna idea al respecte...

Vaig tornar. No tinc ganes de parlar de com em va rebre el Sensei. Solament que mai no podré perdonar-li que per evitar que jo tornés a marxar pel mateix camí, va destruir el freehold i va matar totes les fades que hi eren. No puc perdonar-li que matés les fades. No hi tenia cap dret.

Si mai torno a decidir anar a veure els meus pares, ho he de fer en un avió.

Pero els dos mesos de gràcia es van acabar. Aquesta vegada va ser Sergi qui es va despertar a Barcelona, enmig de la Rambla, ple de sang. Va tornar com va poder i va venir-me a veure. Li vaig dir que parlés amb Chang i tornariem a repetir el ritual. Però Chang estava molest perquè Sergi no havia volgut còrrer el risc d'ajudar-lo l'altra vegada, de manera que va demanar com a pagament que li portés un determinat objecte que hi ha en una determinada casa de Mataró. O almenys, ell creu que és allí. Clar que si no hi és, aleshores cal cercar-lo. Sergi va decidir no intentar pagar, de manera que es va abandonar el mètode màgic. Després d'un parell de vegades, es va fer construir una sala per dormir, que ell no podia obrir des de dins, i els seus ghouls tenien ordres d'obrir-lo solament si el veien normal. En cas contrari, calia avisar Carlos. També es va posar al damunt una sèrie de detectors, càmeres i similars.

Quan va tornar a ser controlat, Carlos el va deixar anar (més que res, perquè es tirava contra les parets intentant travessar-les per sortir, i si no l'hagués deixat, s'hauria arribat a matar) i el va seguir. Va entrar en un determinat edifici (que va ser posat sota vigilància, però no ens ha revelat res) i després va anar cap a Barcelona. A tot això, Carlos el va anar seguint, però no va intervenir. Va entrar a l'Ajuntament (després de matar el guàrdia de l'entrada) i va tornar a sortir al cap d'una estona. He pogut saber que va matar un conseller.

Sergi va prendre la precaució addicional de fer acolxar les parets de la sala on dorm.

La següent vegada, també Carlos el va deixar sortir, sense esperar-nos ni dir-nos res. L'anava seguint quan Sergi es va girar i li va disparar. Després el va perdre una estona. El va tornar a trobar més tard, dins d'un edifici. Va entrar i el va sentir parlar sobre una sèrie de plans per aliar-se amb els llops i atacar-nos, i quan va voler retirar-se li va petar una trampa incendiària que per poc el mata. En realitat, Sergi no era allí, allò era solament una trampa per a Carlos. Se'n va sortir de miracle i va tornar cap a la furgoneta on eren els ghouls de Sergi. Va entrar, va tancar la porta, i li va petar una altra bomba. Els ghouls no ho han pogut explicar.

Va ser aleshores que ens va enviar un missatge d'auxili. Estaven en territori de Dominus, o sigui que em vaig posar en contacte amb ell, vaig dir-li que un dels meus vampirs estava fora de control i que havia entrat en el seu territori; i que n'hi havia un altre intentant-lo fer tornar. Li vaig demanar permís per anar més gent i me'l va donar, dient-me que el mantingués informat. Varem arribar a temps d'evitar que Sergi acabés de desagnar Carlos: quan els varem trobar el tenia agafat i l'estava mossegant.

En aquells moments estavem Anton, Arnau, Roger i jo. Varem portar els altres dos cap a casa (Carlos no es podia moure, no era capaç ni de curar-se per manca de sang; i Sergi estacat). Varem demanar a Lidia una mica de sang de la seva reserva i la varem donar a Carlos. Amb això es va poder aixecar, i li varem oferir sang d'animal o sang nostra; però va dir que ja s'apanyaria i se'n va anar. Ha estat la darrera vegada que l'he vist. En persona, si més no.

La resta varem tenir una improvisada reunió d'emergència. Varem estar d'acord: Sergi no podia tornar a sortir en aquell estat. Havia demostrat no ser capaç de controlar la situació, de manera que dormiria en la cambra que havia preparat, però solament sortiria si Arnau, Roger o jo ho autoritzavem. Sota cap concepte intentariem nosaltres pagar el preu de Chang per tenir ajut màgic, ja que ell no ho havia volgut intentar. No ens creiem el que Carlos havia sentit sobre els lupinos: semblava una manera més d'atreure'l.

Sergi s'hauria de fer càrrec de les compensacions que demanés Dominus.

L'endemà, quan estavem a punt de marxar cap a parlar amb Dominus vaig rebre un avís: estaven a punt de publicar en un diari unes fotos de Carlos matant una pila de gent: "Psicópata asesino suelto en Granollers". El reporter no havia volgut vendre l'exclusiva i se n'anava cap a Barcelona per vendre les fotos a un parell de diaris. Vaig enviar Anton a interceptar-lo i vaig anar a veure Dominus. No se qué va fer Anton, però va aconseguir acabar en mans dels Nosferatu. Tampoc no l'he tornat a veure.

Sergi va romandre inconscient dues nits. La tercera el varem poder interrogar. Quan li varem treure l'estaca (no les manilles) es va mostrar insolent, encara era ell qui demanava explicacions. No va voler respondre, no va voler-se fer càrrec de les indemnitzacions que ha demanat Dominus (que solament ha demanat diners, i no gaires), no va voler acceptar les condicions en quant a les mesures de seguretat que s'havien acordat. El vaig avisar de que la seva vida depenia de les seves respostes.

Ha estat una decisió dura per a mi, però pel be del Principat, Sergi ha de morir. I no morirà enseguida. Ara el te Chang. Aconseguirà dominar-lo amb una magia que espera que sigui més forta que el lligam que tenen els altres sobre ell. Quan arribi davant els qui el dominen matarà o capturarà segons la quantitat de gent que hi hagi. Això esperem. Màgia i vincles de sang i Dominació. Chang ha de trencar el Vinculum que encara hi ha en la sang de Sergi dels dies que va estar al Sabbat. Prefereixo no saber com ho farà. No crec que sigui gens agradable. També hi ha el perill de que els dos controls estiran cap a costats oposats siguin més del que pot suportar, que la seva ment es trenqui i es converteixi en un idiota babejant. Però està condemnat a mort, de manera que això no importa. Quan els qui el dominen ja no existeixin, es convocarà la Caça de Sang. Però la seva sang ja està capturada i la oferiré a Roger. La seva força no s'ha de perdre, és un luxe que no ens podem permetre.

Perquè ens hem quedat sense Carlos (de qui solament se que després de l'escena que conec pels diaris ha indemnitzat les famílies dels morts i se n'ha anat de peregrinatge), sense Sergi i sense Anton. Dels qui ens varem despertar aquella primera nit sense saber què ens havia passat quedem solament Lidia, Arnau i jo. Tenim també Roger, Chang, Sara i Armand. I sabem que els llops preparen un atac, i ni Sara ni Armand poden lluitar contra ells quan vinguin. Les fades m'han avisat que els han vist inquiets. Chang te problemes amb els esperits, i Sara també m'ha avisat de moviments a la Umbra. Hi ha hagut moviments immobiliaris que es corresponen amb pautes que els llops acostumen a tenir abans d'una gran batalla. Som pocs, ells son molts i forts. Tinc por que s'acostin els nostres darrers dies, però en qualsevol cas, lluitarem. Se m'ha acudit una idea boja, però no és evident que sigui bona. Ha d'haver-hi més gent com l'Armand, gent que no la volen enlloc. Podria oferir-los lloc aquí, a Granollers, si venen a lluitar contra els llops quan ataquin. Evidentment hi ha d'haver també la condició que repectin la Mascarada. Serà gent sense gaire poder, i poden ser difícils després... però d'altra banda no tinc aliances fortes, no se què podem fer els pocs que som si ningú no ens ajuda. Clar que també podria ser el moment que aprofitessin alguns per enviar espies. Voldria que Carlos i Sergi fossin aquí, que Loly no se n'hagués anat, que encara tinguessim a Loony i a Miriam...

Tantes coses voldria! Voldria no estar en guerra amb els llops, poder parlar amb ells i arribar a un acord. Voldria no estar en guerra amb Sugoll, encara no sé perquè és el meu enemic. Voldria poder fer la pau amb Marco. Ara ja no importa el vínculum de Sergi, ja no tinc cap motiu per matar-lo, i mai no l'he odiat. Al contrari, és el més semblant que tinc a un Sire. Diferent dels de la Camarilla, ell és Sabbat... però a la seva manera va ser bo amb nosaltres; i jo no li vaig pagar com es mereixia. Ho havia de fer, ho tornaria a fer, però ell no ho mereixia. No crec que pugui deixar d'odiar-me, i em sap molt de greu.