Estavem allí, asseguts. No se com va ser que ens van oferir si voliem beure alguna cosa. El Carlos va acceptar, i li van acostar una noia que no estava pas en gaire bones condicions: semblava borratxa o alguna cosa similar. El Carlos va mossegar-la i sembla que la borratxera de la noia se li va encomanar. Se'm va acostar, massa amistós i jo no sabia què fer. Per sort, sembla que ser que en aquest estat la paciència no és una de les seves millors virtuts i se'n va anar a buscar una altra noia.

Mentre estàvem així, va entrar un tio que semblava un motorista, vestit de cuiro, rapat i tatuat. Es va dirigir al qui ens havia rebut i vaig sentir algunes frases que no vaig acabar d'entendre, però que em van sonar alarmants: "se està preparando una de gorda", "el Príncipe ha vendido la ciudad". L'altre li va contestar que no es pensava moure fins que no sabés alguna cosa més. A tot això, va apareixer del no res un individuu al mig de la sala que va dir que el príncep no era darrera de res, doncs era mort. Després se'n va anar.

Varem començar a sentir soroll a la part del local reservada als mortals. Aquell que havia aparegut estava sobre la taula amb forma de taüt fent un discurs. Poc després es va sentir una explossió apagada a l'altre costat de la porta i es van començar a sentir trets a fora. El noi de l'aparició ens va dir que l'acompanyessim i podriem sortir. Però el Carlos (que seguia sense estar en tots els seus sentits) no volia venir perquè estava lligant. El noi ens va insistir en que ens donessim i li donessim tots la ma. Jo li vaig donar la meva i vaig convèncer el Carlos (gràcies a que la noia amb què intentava lligar s'havia espantat per l'embolic i havia marxat) de que em donés l'altra. Tots agafats de la ma, varem anar cap a fora. Semblava que la gent ens esquivava sense veure'ns. Arrambats a la paret, varem passar entre el foc de les armes sense que ninguna ens apuntés. Entrarem a les clavagueres i a tot un mon de passadissos subterranis. Al pas del nostre guia, algunes arrels que s'havien obert pas fins a aquell mon del subsol es retiraven espantades i es marcien. Finalment varem arribar a una petita sala on ens va deixar, dient que quan ens preguntessin responguessim que ens havia dut el Sire de Sires. Així ho varem fer i ens conduiren per una altra sèrie de passadissos fins a una altra sala, aquesta molt gran. Davant la mateixa consigna, l'home (segurament, el vampir) que hi havia allí ens va portar per unes escales de cargol fins a una porta. A l'atravessar-la entrarem en una sala que podia ser la de qualsevol pis de l'Eixample, solament que a la nevera el que hi havia eren bosses de sang. Vaig sentir uns gemecs darrera d'una de les portes que donaven a la sala, però de moment no en vaig fer cas: no sabia si ens era permès. Poc després arrivaren la Miriam i en Loony; i la primera cosa que varen fer va ser començar a mirar els fronts de la gent. Vaig recordar que hi tinc un tercer ull, un enorme ull vermell (encara que no recordo quan ho he descobert), i també una visió d'un monstre enorme baixant pel carrer Ferran i la Rambla, com si fos un anunci apocalíptic. Un monstre que passava destruint-ho tot i sense veure'm. Qué deu voler dir aquesta visió? Perquè no em veia el monstre? Si és un símbol, un presagi, un mal averany del futur ¿qué representa? ¿i que puc fer jo si realment no em veu? Anava sembrant la destrucció ¿com puc, com podem aturar-lo? Vaig descobrir que la Miriam i el Loony també havien tingut la mateixa visió, cadascú per la seva banda.

Vaig tornar a sentir el gemec a l'habitació del costat i vaig anar a veure què hi havia. Vaig trobar un llit i en ell el Jose, que no s'aguantava dret. Vaig portar-li un parell de bosses de sang i això li va donar prou força com per poder anar fins a la sala on erem tots. Cadascú s'anava entretenint com podia, i vaig veure que el Carlos tornava a desarmar el Sergi. Em sembla que no li fa gens de gràcia que hagués disparat a loony (a mi tampoc). Curiosament, sembla que Loony no recorda en absolut el incident...