No és fàcil intentar ser Príncep partint del no res. De moment, no he volgut dir als meus companys qui és el Príncep. Potser hem voltat per molts llocs junts, hem passat molts perills junts, però potser per això mateix no em refio d'ells. Vaig voler primer per part seva un compromís. Volia que es comprometessin a respectar les lleis de la Camarilla, els hi oferia a canvi un lloc prop del Príncep (sense dir-els-hi qui és). Solament Lidia i Sergi s'han compromés, i d'una manera tèbia. A ells si que els he dit quina és la meva posició, i m'han dit que em recolçaran. Pero Loony es va negar a res davant d'un Príncep que no el rebia, Carlos va dir que podia comprometre's i no cumplir, per tant no es comprometia, i Arnau es va limitar a callar.

Ja el primer dia com a Príncep m'he hagut d'enfrontar a una situació que no he pogut resoldre. Hi ha hagut una sèrie d'assassinats. Els cossos apareixen completament destrossats. No he pogut descobrir qui n'és el responsable, tot el que hem corregut d'una banda a l'altra solament ens ha permés saber que és una noia-llop i que no la puc trobar encara que ho vulgui. I mentre corria per trobar-la, he deixat de banda els meus plans per aconseguir recursos i consolidar el principat. No puc fer-ho. Si no aconsegueixo una posició mínimament segura, no sobreviurem.

He de controlar uns quants humans. I donat el poc coneixement que tinc dels poders vampírics, controlar-los significa ara com ara convertir-los en ghouls i vincular-los amb la meva sang. No m'agrada. Però he decidit ser el Príncep, i no puc actuar segons el meu sentit de la moral. Solament puc procurar minimitzar els danys.

Ja tinc fets els meus plans. L'ajuntament és vigilat a la nit solament per un guàrdia de seguretat. Se on viu, i a quina hora va a treballar (quan plega ja és de dia). El seguiré, usant el poder del tercer ull l'adormiré i li donaré la meva sang mentre roman inconscient. Ell em permetrà accedir al registre civil (i al cens, i a tots els registres de l'ajuntament). També serà el primer ghoul que dedicaré a fer el que sigui necessari fer de dia. Faré el mateix amb dos o tres policies. Necessito ghouls d'acció.

A partir d'aquí, d'una banda investigaré en el Registre. Vull les identitats de 4 o 5 persones que hagin mort durant la guerra, que no tinguin família propera. Els faré constar com a vius i usaré aquestes identitats com a pròpies. Una d'elles, com a mínim, ha de ser una dona, per si mai necessito fer alguna gestió personalment davant de desconeguts. També he de mirar propietats de gent que hagi mort durant la guerra i que hagin pogut estar venudes. Simularé que les van vendre per pocs diners (por de que perdessin valor?) a les meves identitats falses. Amb aquestes propietats disposaré d'un capital inicial per començar a aconseguir recursos monetaris. Els invertiré (al cap i a la fi, jo m'estava preparant per heretar les finances de la família), i per això aconseguiré l'ajut d'algun director de sucursal bancaria (o més d'un, però de moment puc començar amb un solament. Quan tingui altres mitjans de control que no siguin convertir a la gent en ghouls ja ho veurem).

També hi ha altra gent que ha de ser controlada. El cap de policia: no vull tornar-me a trobar amb tantes dificultats per localitzar algú o per saber què passa. Ell serà una font important d'informació, i a més en un moment donat pot mobilitzar la policia com a mi em convingui. L'alcalde: s'ha de fer la política que convingui als vampirs. Redactors en cap o amos de diaris: s'ha de controlar la informació.

Però a qui serà més difícil controlar serà a la resta dels meus companys. Ja han aconseguit que es parli d'una onada de criminalitat a la zona. Posen en perill la Mascarada. Els hauré d'amenaçar, i no m'agrada. Nogensmenys, és necessari.

Em preocupa Loony. No sé perquè es va deixar enxampar per la policia. Després va fer que el donessin per mort i a la ambulància es va aixecar i es va escapar saltant pels terrats mentre li buidaven carregadors a sobre. I ha sortit publicat als diaris. No al d'aquí, als de Barcelona. Em fa pensar que potser Sugoll vol desviar cap a mi l'atenció d'algú, probablement per apartar-la de si mateix. L'entenc, com a Príncep, suposo que és el que ha de fer. I Loony ha fugit de Granollers per anar a parlar amb ell. Sap que els vaig dir que m'havien fet arribar el missatge de que no erem ben rebuts a Barcelona, que hi havia una amenaça de mort per nosaltres si ens veien allí. Ja veurem si se'n surt. Si viu, l'hauré de lligar curt. Si mort, hauré d'usar la seva mort per espantar els altres. Sugoll s'ha posat en contacte en mi i m'ha donat un ultimàtum: el controlo o els mato. Si convoco la Caça de Sang, ell farà còrrer la veu.

Els qui no em porten problemes son Sergi i Lidia. M'hauria agradat que Sergi fos capaç de fer alguna cosa més que fugir quan la noia-llop el va trovar. M'agradaria que Lidia fes alguna cosa que m'ajudés, no confio gaire en la utilitat de les seves investigacions.

I tu, Roger, què faràs? M'omples el cap més que no pas els problemes del principat. Vull que acceptis la meva oferta, que siguis el meu fill vampíric, que siguis el meu amant en la sang. I al mateix temps vull que no acceptis, que la meva oferta et faci veure que solament et puc portar mal, que fugis del meu costat i tornis a l'Aliança i visquis una vida humana, sota la llum. Que et casis i tinguis fills. Que un dia et facis vell i moris dolçament, al teu llit, amb ells al voltant. Només et puc donar la nit, la sed de la Bestia i la seva fúria, una societat ambiciosa i podrida d'inmortals sense escrúpols on viure. No ho veus? No vull que et quedis amb mi... no vull que te'n vagis. Ets l'única cosa humana i càlida que tinc, però perquè et quedis amb mi vull prendre't la vida. Potser és solament la meva por que no em deixa veure altres solucions.