Com cada nit, als vostres peus, missenyor.

Sense saber si hi ha res que pugui fer per vos.

Sense saber si el que faig us satisfà.

Sense atrevir-me a pensar que us estimo, missenyor.

Als vostres peus, tan a prop de vos, sense atrevir-me a allargar la ma i tocar-vos.

Sense sentir mai una paraula vostra.

M'agrada el poder, missenyor,

però si vull augmentar el que tinc

és solament per cumplir millor la vostra voluntat.

Estic buida.

Sense vos no soc res.

Estic perduda, sense sentir mai la vostra veu.

Quan era humana creia en Déu.

Ara, vos sou el meu únic déu.

Soc, potser, la vostra sacerdotesa?

Quins rituals he de cumplir per complaure-us?

Vaig sacrificar el meu amor per tornar-vos la vida

i ara soc incapaç d'estimar ningú més que vos.

Cada nit, als vostres peus, desitjo tocar-vos, abraçar-vos.

Cada nit desitjo la vostra sang,

beure de vos i que vos beveu de mi.

I cada nit, als vostres peus, em nego a mi mateixa aquests sentiments, aquests pensaments.

No vull torbar-vos.

No vull que em prohibiu acostar-me a vos.

No vull que em rebutjeu.

Si solament pogués saber que cumpleixo la vostra voluntat...

Si solament pogués saber que els meus actes us complauen...